He investigat un poc l'origen i ssignificat de la nostra paraula de moda
"Les Palafangues", nom d'una part del terme de Moncofa.
He vist per internet, el que hi havia i també ho he preguntat a algun company meu expert en la matèria llingüística, i al final he pogut traure la conclussió següent.
La partida porta el nom de les sequies o braçals que hi havien a les que els se denominava genericament "palafangues", i per tant el citat nom de la partida "Palagangues" ve donat pel nom de la gran quantitar de palafangues (sequies) que hi havien en ella.
Primerament busque el que diu Cavanilles de Moncofa:
Devem pensar que en el passat la zona era freqüent que estiguera inundà per les frequents inundacions que hi havia, per tant de la pluja com de les respectives avingudes del riu Belcaire.
Antonio José Cavanilles y Palop 1745-1804, botànic y naturalista valencià, ja descriu en
les Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacion y frutos del Reyno de Valencia (1797) , en el Volumen 1" a Moncofa que
està situat en un lloc fondo i que quan plou s'inunda, describin-lo com un lugar seco" y en quant al
riu Belcayde (Belcaire) el descriu
com un enemic insuperable, pels mals que feia i també comentava la necesitat del seu encauçament.
En ningun moment comenta al voltant d'aquesta zona.
Posteriorment buscant la paraula Palafangua he pogut encontar les següents referències:
Diccionari Catalá-Valencià-Balear
PALAFANGA f.
|| 1. Eina consistent en una forca de ferro de tres forcons, posada al
cap d'un mànec que en la part superior té un creuer per on l'agafen, i serveix
per a girar profundament la terra (or., occ.); cast. palafanga. Havets molta gent ab exades e ab palafangues, Muntaner
Cròn., c. 122. Una palafanga de pocha valor, doc. a.
1373 (Miret Templers 556). Pala fanga: Batillum, Pou
Thes. 59.
|| 2. Sèquia o braçal profund per a escórrer l'aigua d'una terra humida
o patamoll (Castelló de F.). No trench ni desfaça tanqua ni
cloiça ni pexera ni palaffanga, doc. a. 1344 (BABL, xii, 59).
Fon.: paləfáŋgə (or.); palafáŋgɛ (Urgell, Balaguer); palafáŋga (Calasseit).
Sinòn.:— || 1, fanga;—
|| 2, clamor, conillera.
Hem pogut traure d'internet aquestes notes de diferents localitats valencianes:
ORDENANÇA DEL MEDI RURAL
D’ONTINYENT
CAPÍTOL VI
PALAFANGUES, ESCORREDORS O DESAIGÜES
I LES SEUES SERVITUDS
Article 18. Palafangues, escorredors
o desaigües
1.S’entén per palafangues les
séquies de desguàs que corrent entre bancals estan destinades a
l’evacuació de les aigües pluvials
superficials. Quan les palafangues passen entre diferents parcel·les recollint
les aigües d’altres palafangues inferiors, també reben el nom de desaigües o
escorredors.
2. D’acord amb el que es conté a
l’article 574 del Codi Civil, les palafangues, desaigües i escorredors que
circulen entre diferents propietats tenen la consideració de mitgeres, tret de
prova en contra.
3. Les palafangues, escorredors o
desaigües seran conservades i netejades periòdicament pels
propietaris als quals donen servei
per tal que l’aigua que hi puga córrer no s’acumule ni ocasione inundacions que
causen danys.
4. Tots els propietaris dels
terrenys que fiten amb palafangues, desaigües o escorredors hauran de mantenir
expedita la servitud de pas d’aigua d’escorrentia per estes.
ORDENANÇA
MUNICIPAL DE MEDIA RURAL D’AIGUALLENT
(12 JUNY 2002)
Article 18. Palafangues, escorredors
o desguassos.
1. S’entén per palafangues les sèquies
de desguàs que corren entre bancals i que estan destinades a l’evacuació de les
aigües pluvials superficials. Quan les palafangues passen entre diferents
parcel·les i recullen les aigües d’altres palafangues inferiors també reben el
nom de desguassos o escorredors.
2. D’acord amb el que es conté a
l’article 574 del Codi Civil, les palafangues, desguassos i escorredors que
circulen entre diferents propietats tenen la consideració de mitgeres, tret de
prova en contra.
3. Les palafangues, escorredors o
desguassos seran conservats i netejats periòdicament pels propietaris als quals
donen servei per tal que l’aigua que hi puga córrer no s’acumule ni ocasione
inundacions que causen danys.
4. Tots els propietaris dels terrenys
que fiten amb palafangues, desguassos o escorredors hauran de mantenir expedita
la servitud de pas d’aigua d’escorrentia per aquestes.
JOSÉ SÁNCHEZ
ADELL
En el seu article
Limpieza
pública, 22/07/2003 publicat en el Periódic Mediterráneo diu:
En la Edad Media no existían distinciones para las ciudades limpias (por
ejemplo, la Escoba de Oro), pero los municipios ponían interés en corregir las
tendencias marranas de las gentes. Precisamente por la suciedad reinante, son
frecuentes en las ordenanzas municipales los preceptos correctores, con
amenazas punitivas.
El musta§af era la magistratura municipal a la que
correspondía, entre otras muchas, la atención a la higiene pública.
En el Llibre
donde se recogen todas sus funciones existen rúbricas dedicadas a la limpieza
de las calles. Por ejemplo, se emplaza a todos aquellos que tinguen fems,
terra, morter, fusta, agranadures e altres qualsevol coses que fa§en empaig e
embarch en les carreres de la dita vila o sutsures (suciedades) algunes
en llurs enfronts e altres lochs dins de la dita vila a limpiarlas de
inmediato, bajo amenza de fuerte multa.
Estas normas regían también fuera de los muros de la villa, y afectaban a
los que tuvieran paja o estiércol en los plans, clots e antuixans de
aquella.
También en los caminos (en los que se distinguía entre públics
y vehinals; es decir, caminos reales y caminos municipales) la
jurisdicción del musta§af obligaba a cada propietario a tener llurs enfronts
examplats, nedeus (limpios) e les palafangues dels camins mun¨dats
(mundar: mondar, limpiar) e bardizats (bardissa: seto) e adobats
en tal manera que los passants per aquells puxen passar gentilment ab llurs
bésties e c rre¨gues.
Emili Casanova Herrero
Comenta aqueta paraula con:
Palafanga. Les Palafangues (Alcora, Augullent)
Vicent Gil
Vicent - 2002 - History
Vicent Gil
Vicent. senyor [p. 167] de les bèsties o bestiar sinch sous per cabeça,
partidors lo ters al senyor rey, lo ters al comú e lo ters remanent al
acusador. E de açò se puxa clamar tot hom qui clamar sens voldrà sens lisència
dels senyors dels braçals y palafangues.
Article 295.
DE BESTIAR QUE
TRAVESSSARÀ LA CÈQUIA, BRAÇALS O PALAFANGA
Ítem. establirem y
ordenaren que tota bèstia major e tot bestiar cabriu e porchs que travessaran
la çèquia de Vila-real, brassals o palafanga, page de calònia lo senyor (p.167)
de les bèsties o bestiar sinch sous per cabeça, partidors lo ters al senyor
rey, lo ters al comú e lo ters remanent al acusador. E de açò se puxa clamar
tot hom qui clar sens voldrà sens lisència del senyors del braçals y
palafangues.
Miscel·lània Germà Colón, Volumen 7
Comenta el seu significat com "S`équia o braçal profund per a escórrer l'aigua d'una terra humida"...
En el Diccionari.cat
Fa referència a Pala i Fang, Pala de fangar o cavar.
Per tant i tenint en compte que aquestes referències són tretes des d'internet, en poden haver-hi moltes més i en conseqüència a totes aquestes troballes he fet el meu comentari inicial de la zona de "Les Palafangues" i que hara torne a comentar.
Fent referència a les Palafangues, com a la zona o partida del poble de Moncofa, a
on hi havia moltes palafangues (o siga sequies
)
Per tant dir les
Primeres o les
Segons Palafangues devia ser per motius de la transformació de les terres en la citada partida.
Les primeres per ser les que es varen transformar inicialment i les segones per les quals ens varen continuar adaptant posteriorment, les terres d'aiguamolls o pantanoses, en terres de cultiu.
