Les festes de Sant Antoni a Moncofa.
Tenim ganes de que arribe octubre que és sinònim de festa a la població de Moncofa, si al juliol tenim la festa patronal de Sta. Mª Magdalena que organitza l’Ajuntament, ara en aquest mes tenim les festes del patró Sant Antoni que organitzen les penyes.
Sempre no ha sigut igual i ha anat evolucionant segons el temps, per diferents raons cíviques, socials i econòmiques, com també en la quantitat d’actes i dies en que es portaven a terme i qui les organitzava.
Si fem un poc de memòria o ens basem en tot allò que hi ha escrit o ens han contat, podem comentar diferents aspectes que ens porten al pressent.
Segons Eduardo Canós en el seu llibre Moncofa: Crónica y Hechos (2006), en les pàgines 302 i següents, comenta que alguns dels repobladors de Moncofa (1253 Carta Pobla) serien veïns de la població catalana de Cervera, a on hi havia un convent de l’orde dels Antonians, i serien ells presumiblement els que portarien el culte, devoció i la festa de Sant Antoni.
Moncofa sempre ha sigut una població eminentment agrícola i per tant el llauradors del poble demanaven protecció al Sant patró per als seus animals, com també li pregaven no contraure diferents malalties que eren comuns l’época (ergotismo i la pesta), era molt comú tindre una imatge del sant Antoni del Porquet en les cavalleries i estables dels llauradors.
Segons del santoral de l’església, la seua festivitat es celebra, el 17 de gener i en un principi la festa consistia sols en tres dies: la vespra, la festa i el dia dels difunts i era pagada per un clavari junt a l’Ajuntament.
El dia de la vespra, es ballaven valls típics valencians con el Ball del Barril en la plaça del poble, ja que en la part superior del barril estava protegit per un cremaller i d’ell tenien la llum i el calor de les brases del foc, amb les seues variants de la de la zona, con jotes, seguidilles, boleros o fandangos i en certes ocasions si no hi havia balladors es contractaven de fora.
El dia de la festa, es feia missa de matí i en molts casos es contractava un predicador per fer el sermó; per la vesprada, amb la imatge del sant es feia la processó.
Finalment el dia dels difunt, després de la missa, es portaven a terme corregudes de cavalls “les Joies” i per la vesprada les cucanyes.
El temps a anat evolucionant les nostres festes i es varen anant donant més contingut incloent més dies i algunes activitats més socials, incloent els bous i vaques i tenim constància que a finals del segle XVII ja es feien bous a Moncofa, que no sempre han sigut ben vists per les autoritats administratives, al llarg del temps.
En la dècada de 1890, es va traslladar la festivitat al tercer diumenge d’octubre, fet ocasionat per mal temps i per la coincidència del cultiu de la taronja que es va introduir en la nostra comarca uns anys avanç, i així els moncofins pogueren gaudir d’una festa plena i de millor oratge.
Recordem que en Moncofa es va iniciar uns anys avanç el cultiu dels cítrics i hi havia diferents magatzems de taronja en el poble i en la mar i s’exportava en vaixells que es carregaven en el grau mitjançant barcasses tirats per bous.
Con l’arxiu municipal es va cremar en la guerra civil, no podem detallar més en concret alguns aspectes de l’evolució de la nostra festa. Tan sols diré que així va continuar fent-se en un principi organitzades i patrocinades pels clavaris, sents grups d’amics o penyes que portaven a terme diferents activitats per aconseguir un suport econòmic i així portar-les endavant, organitzaven balls, rifes, i demanaven donatius als veïns del poble per poder pagar tot allò que volien fer. En un principi l’Ajuntament estava al marge.
El primer programa que tinc com a referència és el de l’any 1962 y les festes les varen organitzar la Penya El Llam del 20 al 27 d’octubre.
En el programa de festes de l’any 2002 poden llegir l’escrit redactat per Vicente Franch Vicent a on comentava els canvis més significatius del que eren les festes en anterioritat.
“Les barreres es feien amb carros que deixaven els llauradors el poble, i cabirons que ens llogaven, i no hi havien cadafals per amagar-se la gent ho feia a les reixes on posaven cordes i escales, o en les cases que sempre tenien les portes obertes per a acollir els rodadors.
El bou corria també pel Pla, carrer Trinitat i Sant Pasqual, y una vegada lligat, s’obria una barrera i es portava a l’escorxador on es matava. Si per qualsevol circumstància el bou s’apuntillava en una barrera, el carregaven en un carro per transportar-lo.
Els balls a la plaça eren més populars. Tot el poble hi acudia i les persones majors posaven cadires al seu voltant.
La nit de més èxit era la nit la de les ballarines, on actuaven els artistes de més fama de l’època que a vegades tenien problemes amb la censura.
Altres atraccions de les festes a més de les vaques, eren el palo ensabonat, carreres de sacs, perols, ...
Es posaven altaveus pel recinte connectats a una centraleta situada en els baixos de l’Ajuntament i es podien dedicar cançons”
Les penyes anaven succeint-se a organitzar-les, podem destacar per la gran quantitat de components que la varen fer la dels anys 1978 i 1979 que varen ser uns seixanta homes, sent el president Vte. Alemany “Xarrona”
Així continuaven en més o menys èxits fins la gran crisis que tingueren en l’any 1982 que fins a juliol no hi havia ninguna penya que volia fer-se càrrec, va ser quan es va formar per primera vegada una Comissió de Penyes, sent presidida per Armando Julià Rius que va ser elegit democràticament. Amb pocs components representats de les quinze penyes que hi havia en aquest moment les portaren a terme en grans dificultats, però ajudats pel l’Ajuntament presidit per Antonio Julià i sent regidor de festes Ricardo Arnau, i es portava tot democràticament i s’aprovaven els punts tractats per majoria i es varen introduir els famosos cartonets.
En l’any 1984 va tindre un acte molt significatiu, ja que es va aprovar canviar la data festa i a partir d’aquest any es realitzaren per primera setmana d’octubre.
Així continuaren uns anys que entre Armando, Vicente Romero Alemany i Juan Lopez Gamero les organitzaren en ajuda de diferents penyistes, aquest últim va iniciar el procés de constituir una associació per donar-li legalitat la festa però no va ser possible.
Un acte també a destacar va ser l’any que es va poder constituir definitivament l’Associació “Comissió de Penyes de Moncofa”, en què dos representants de les diferents penyes del poble, després d’un laboriós procés varen formar aquesta associació cultural, i en la junta constituent del 21 de novembre de 2008, es van aprovar els estatus que regiran les festes de Sant Antoni, sent el seu primer president Vicente Romero Alemany i es varen legalitzar els estatus que regiran la festa.
Així va nàixer l’associació amb personalitat jurídica pròpia , sense ànim de lucre, sent les seus finalitats: el foment de les tradicions, cultura, llengua i les seues costum een totes les seues manifestacions i aquelles festes que corresponen a les penyes constituïdes en comissions festeres, col·laborant en la seua gestió, organització desenvolupament i muntatge.
Des de aquesta data, la comissió han assessorat i col·laborat en allò que les diferents penyes han organitzat la festa.
Per finalitzar, poden destacar l’últim canvi que s’ha introduït, la data de la festa, va ser en l’any 2010 que es va aprovar que es fera en la setmana que hi havia el pont d’octubre, i així poder gaudir les festes oficials, i també que els joves i menuts no perderen tants dies de classe.
En aquest any 2018 han sigut organitzades per les
penyes “NK+A”, sent 15 components, i
han participat 87 penyes i uns1000 penyistes, muntant 53 cadafals.
Vicente Franch Vicent
José Franch Rius
NOTA:
Si alguna persona té algun programa antic ho podria
dir i així farien una copia i també demanar a la joventut que continue
implicant-se en la festa que la sàvia nova és molt necessària.
