El tió “Mateuet” així el coneixien popularment a Mateo Ibáñez Isach, persona volguda i respectada en la població de Moncofa.
De professió pescador en la seua joventut, al finalitzar el servei militar, es va desplaçar a Barcelona i va estar treballant en la Renfe durant 25 anys, on estava en el moment de la guerra civil. Va ser un dels components de la “quinta del sac”, Quan va finalitzar està, va tornar a Moncofa, va estar treballant en “Regions devastades” i posteriorment com a peó caminer, fins a la seva jubilació.
En els últims anys de la seva vida, compaginava l’afició a la mar, recordant els seus anys de fadrí, com a mariner, informant els banyistes de l’estat de les aigües del nostre Mediterrani, per la qual cosa se li va denominar “L’àngel de la mar”, ja que era el encarregat d’arriar les banderes al pal, avisant de l’estat (verda, roja o groga) segons el perill que ell creia que tenia en cada moment.
Durant aquest període de la seva vida, també compaginava altres dos aficions, l’enyorança al mar i la d’escultor, ja que amb la navaixeta, s’encarregava triar i tallar la fusta per fer les maquetes de diferents vaixells de vela; era un artista que vivia entre nosaltres, al Grau de Moncofa, al carrer Mar Latino.
De totes les maquetes que va fer, que van ser bastants, hi ha una en especial que ha sigut la més observada de totes i que li tenia especial estima.
Em referix a la que estava en l’Ermita de “Santa Maria Magdalana” al Grau de Moncofa. Esta maqueta d’una embarcació amb tres pals (el trinquet, la major i la messana) i davant a la proa un bauprès.
Tots aquests pals amb el seus aparells per portar les diferents veles (quadra, carranc o la llatina) perfectament col·locades i dissenyant-les amb tota meticulositat i constància.
La maqueta que estava en l’Ermita i que properament tornarà a recuperar el seu lloc, té una bonica història, fruit d’una promesa.
El tio Mateuet tenia un fill que li dien Juan, amb un greu problema als ulls, ja que cada vegada veia pitjor i va estar a punt de perdre la vista, per culpa de cinc úlceres.
Fa ver una promesa a la patrona “Santa María Magdalena” i a Santa Llúcia que també hi havia una imatge venerada en la nostra ermita a qui tenia gran devoció. Els va prometre que si el seu fill es curava les faria una maqueta d’un vaixell a vela i els la portaria al seu costat perquè no estigueren tans soles.
La seva neta Fina i el seu tio Juan, ens revelen. “El meu tio Juan es va ficar mal dels ulls, li van eixir cinc úlceres i podia quedar-se sense vista, i el meu avi va fer la promesa que si es curava faria el barco, i es va curar gràcies a Deu”
Després d’aquella promesa i passat un temps, el seu fill Juan es va curar i el tio Mateuet va complir el que havia promès, les va fer el vaixell i els va portar a l’ermita i els va ficar el nom del seu fill “Juan Bautista”
Uns anys més tard la seva filla Josefa, després d’un part, estava mal de salut durant llarg temps i amb l’esperança que es curara li va implorar a la patrona. Al recuperar-se també, li va afegir el seu nom a l’embarció.
Així quan anem a l’ermita i vegem de nou exposada aquesta maqueta, ens recordarem un poc més d’una persona humil però amb un gran cor; “El tio Mateuet”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario