Mostrando entradas con la etiqueta Moncofins. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Moncofins. Mostrar todas las entradas

28 de febrero de 2018

Moncofa Artístico: Historia y vida de Ernesto Pérez Almela 1985

Moncofa Artístico: Historia y vida, es una recopilación de hechos históricos de la localidad de Moncófar (Moncofa) que el autor del mismo D. Ernesto Pérez, quiso plasmar como un "legado histórico, artístico y espiritual incompleto, al no arrancar de raíz, pero sí con alteza de  miras, de reflexión y valoración y, sobre todo, con amor y desde el amor y la gratitud" de un pueblo.
D. Ernesto Pérez Almela un vallero de pro y muy unido a ésta población, quiso reflejar en el mismo los sentimientos y el devenir de un pueblo, como dice en su introducción:
"Si el pueblo somos todos y entre todos lo construimos y desarrollamos, pensé que la identidad y entidad de un pueblo lo dan sus carta de naturaleza, sus tradiciones, costumbres, hechos, efemérides, personajes y personas, entidades e instituciones y la gente llana con su hunanismo o sus gestos, e ingenio, y cuantas facetas han hecho configurarlo y hacer camino."

Es un libro imprescindible para conocer un Moncofa trabajador y amante de sus tradiciones. como sus orígenes y vicisitudes históricas que han hecho posible llegar hasta donde hoy estamos.

 Tenemos dos biografías del Sr. Ernesto Pérez, la que se refleja en el mismo libro y que a continuación reproducimos y la que publicó el periódico Mediterráneo el 08.03.2014 por el Sr. Salvador Bellés, entre ambas el lector se puede hacer la idea de un maestro que se hizo escritor y fue un amante de las artes, principalmente de la música.

Biografía en el mismo libro:


Artículo en el periódico Mediterráneo por el Sr. Salvador Bellés el 08.03.2014:
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/enamorado-vall-d-uixo-fue-decano-corresponsales_864746.html 

Un gran legado que Moncofa siempre ha sabido apreciar, y que es de obligada lectura para conocer un pueblo que siempre ha sabido sobresalir de sus adversidades y ha sabido disfrutar de sus progresos.
También podemos destacar la gran cantidad de efemérides que narra y por supuesto la magnífica recopilación de fotografias que gracias a ellas vemoslas imágenes de peersonas y de muchos hechos acahecidos en éste pueblo.
Por último agradecerle el gran esfueerzo de recopilación de datos, entrevistas y el trabajo que hizo para coneccionar éste libro, que siempre le estaremos agradecidos.

"Solamente podemos comentar de un pequeño despiste, el no devolver en su día todo el material fotográfico que le dejaron a sus propietarios, que muchos de ellos, ya que esas fotografías que le dejaron eran únicas, y siempre han querido recuperarlas"
Seria conveniente que se entregaran a sus propietarios o familiares o simplemente que se hiciese entrega simbólica al Ayuntamiento de Moncofa para su custodia.
Por lo tanto creo que el Ayuntamiento de Moncofa debería pedir todo este material para su consulta y archivo, y así tenerlo para generaciones posteriores puedan saber de sus orígenes, y creo que su familia no tendria ningún inconveniente en facilitarlo.

16 de febrero de 2018

Matilde Masip García

Matilde Masip García fue maestra de muchas generaciones de mujeres moncoferas, finalizó el magisterio en el curso 1939-1940, siendo mi madre alumna suya de aquel curso

Recordando aquellas escuelas de la II República he recordado que en aquellos años se realizaron las primeras excursiones escolares que significaron los primeros viajes para los chicos y chicas de entonces. Aquí algunas fotos de excursiones a Peñíscola, al puerto de Borriana...En ellas también vemos a Doña Matilde y a otros ya citados en la foto de los maestros.




Andrés Masiá Martí

Andrés Masiá Martí, natural de Moncofa, nació el 31 de octubre de 1907. Licenciado en Farmacia, era catedrático de Física y Química en el Instituto Nacional de Enseñanza Media de Albacete, que dirigió desde el año 1942.
Cursó sus estudios en la Universidad Central. Facultad de Ciencias (Madrid). Se licenció en Ciencias Químicas por la Universidad de Valencia.

Hombre de profunda formación cultural, conocía perfectamente cuatro idiomas.
Nombrado presidente de la Diputación de Albacete el 15 de febrero de 1955 por el gobernador civil , D. Francisco Rodríguez Acosta, era diputado provincial desde 1949 habiendo presidido la Comisión de Educación, Deporte y Turismo.
En 1967, 1968 y 1969 era vicepresidente de la Junta Provincial del Censo Electoral en su calidad de director del Instituto de Bachiretao Sabuco de Albacete desde 1941-1970
 

Francisco Bellini Catalá

Natural de Moncofa 1815, cursó sus estudios como Cirujano Sangrador de 1833 a 1841 en el Real Colegio de Medicina y Cirugía de San Carlos en Madrid.
Sin duda el primer médico natural de nuestra población.

Miguel Ángel Sanz Julià, 15 de febrero a las 18:05 ·

28 de mayo de 2014

Avelino Corma se le otorga el premio Principe de Asturias en el campo de la investigación



El pasado día 28 hizo público por medio de la Fundación Principe Felipe otorgar a Ave·li Corma la concesión de uno de sus premios por medio del siguiente comunicado:
"Acuerda conceder el Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica y Técnica 2014 al químico Avelino Corma Canós (España), al ingeniero químico Mark E. Davis (Estados Unidos) y al químico físico Galen D. Stucky (Estados Unidos), por sus contribuciones al desarrollo de los materiales microporosos y mesoporosos y sus aplicaciones" 

Es para todos los moncofenses un motivo de orgullo y satisfacción que a un conciudadano nuestro se le conceda tan alta distinción en el campo de la investigación y desde este blog queremos felicitar una vez más a Avel·lí Corma Canós por tal alta distinción, y nos sentimos orgullosos de todos sus éxitos profesionales, que siempre llevan asociados el nombre de su pueblo, Moncofa.

Desde el Ayuntamiento se ha divulgado una nota de prensa  que dice así:
MONCOFA ORGULLOSA CON EL PREMIO PRINCIPE DE ASTURIAS DE INVESTIGACIÓN OTORGADO A AVEL•LÍ CORMA 

NOTICIAS RELACIONADAS:
El País
El Mundo
El cultural
El Levante
Mediterráneo

30 de diciembre de 2012

En recuerdo de Bautista Alós Ferrando


Siempre recordaremos a nuestro muy estimado amigo Batiste Alós, quien a demás de una excelente persona era un amente de la música de banda.
La FSMCV, y principalmente el Comité Provincial de Castellón ha querido hacer un recordatorio a la figura de "Batiste" quien era componente de dicha organización federal.

En la revista "MÚSICA Y PUEBLO" de la FSMCV, número 170  del mes de diciembre en su página 53 sale publicado el presente artículo, al cual nos asumimos en todas sus palabras.

EN EL CASO DE QUE NO LO PODAIS LEER CORRECTAMENTE, LO PUBLICO EN SU INTEGRIDAD, CON EL PERMISO DE LA FSMV

Batiste Alós Ferrando (in memoriam): el meu últim sospir

Per: Comitè Provincial de Castelló FSMCV

El passat mes de setembre, quant s’acabà l’estiu i començava la tardor, en va deixar l’amic i company Batiste, President Comarcal de la Plana Baixa de la FSMCV i President del SUM Santa Cecília de Moncofa.

Pareix mentirà, tant sols unes setmanes abans havíem estat celebrant la trobada de bandes comarcal en Moncofa, allí estava pendent de que tot sortirà bé i així fou, el nerviosisme i l’emoció anaven per dins perquè sempre volia lo millor per a la seva banda. Uns dies avanç de faltar, ens vérem per ultima vegada, en una reunió del Comitè Provincial; ell, com quasi sempre, allí estava fent acte de presencia al igual que feia en concerts, festivals, trobades, certàmens, etc.; home de poques paraules i un poc introvertit, però aportant el seu gra d’arena en tot lo que podia. Sabíem tots dels seus problemes de salut, però quant ens assabentarem de la desagradable noticia de la seva mort va estar rebuda amb gran consternació entre el Comitè Provincial i les Societats Musicals de la comarca.  

Qui hem tingut la sort de conèixer-lo i gaudir de la seva companya pensem que es pot catalogar com una bona persona; amant i apassionat de la música, dels músics i de les bandes; entranyable, senzill, carinyos,.... Persona estimada i volguda per els seus veïns i banda de Moncofa, on ha deixat un vuit que ha fet que tothom es troba desolat. Persona amable, sempre disposada a col·laborar en tots els temes relacionats amb les bandes de música, pensem que ha deixat un gran legat tant com a President de la seva banda com a President de la seva comarca. 

El dia del soterrar, allí estàvem tots per donar l’últim adéu a Batiste, per un costat la seva família, amics i veïns; per un altre costat la seva família musical encapçalada per membres de la Junta Directiva de la FSMCV, tot el Comitè Provincial de Castelló, ex-directius federals, presidents i juntes de la comarca i província, directors i músics. Tancant la comitiva la seva benvolguda banda de música, formada per músics del poble i d’altres pobles, tots amb corbata negra en senyal de dol interpretant la marxa fúnebre “El meu últim sospir”. El trasllat del fèretre a muscles des de sa casa fins l’església va ser molt respectuós, amb un rigorós silenci i escoltant els sons de marxa fúnebre; a l’entrada a l’església li esperaven les diferents banderes, amb crespons negres, de les societats musicals de la comarca. La missa i posterior condol, varem vorer el que la gent t’estimava, pots estar orgullós on estigues, perquè tant la gent del poble com del mon musical han estat al teu costat. Per finalitzar, el trasllat des de l’església fins al cementeri va ser molt emotiu, amb tota la comitiva i la banda de música, fent una ultima parada en la seu social del SUM Santa Cecília de Moncofa on s’interpreta per darrere vegada la marxa fúnebre i acomiadarem, amb aplaudiments i plors, a una de les persones més importants del nostre entorn, però estem orgullosos perquè sabem que una part i una nota musical de cadascú de nosaltres s’han anat amb ell.

Sense pronunciar un “adéu” et diem fins sempre amb un extracte d’una humil poesia:

De que hem serveix derramar hui llàgrimes amb la teva mort,

si ahir hem vares ajudar a omplir de somriures la meva vida.

Allí on estigues, amic, espera’ns perquè algun dia tornarem assentar-nos per tal d’escoltar música de banda.

Descansa en pau, Batiste. Mai t’oblidarem.

(Fotografia cedida por J.V. Manzana)

Muchas bandas y músicos de la provincia quisieron estar presentes, en el funeral en el ´"ultimo adiós a Batiste"

8 de diciembre de 2012

Arturo Moliner Valls estrenà el 25.07.1931 "L'honor dels pobres" en Nostre Teatro

 Arturo Moliner Valls va nàixer a Moncofa a principis de 1900,  a demés de forner, li va dedicar part de la seua vida a a mitat del segle XX a la literatura, i principalment a escriure en valencià, com varen ser guions radiofònic, llibrets de falla, i sobretot sainets valencians, que ens varen interetar en teatres tant en València con en altres llocs de la nostra Comunitat.
Sabem que es va traslladat al Cabanyal (VLC) a on va continuar exercint la seua tasca professional de forner combinan-ho amb l'escritura.

Va rebre moltos homenatges i va tindre gran repercusió el que se li va donar en el 20.11.1954 en el Teatre Escalante de València en reconeixement al seua labor com autor teatral.
A final dels anys uitanta també se li va fer un homenatge postum en la Casa de la Cultura de Moncofa, en el que va vindre el seu fill.

Aquesta referència ha sigut possible gracies al llibre de Ernesto Pérez "Moncofa Artístico, historia y vida" editat en 1985

Podem destacar:

Con diu en el llibret de la seua edició, va ser estrenà en el "Salón Malvarrosa" de València el dia 25.07.1931
Fa referència segons consta en la fulla 2, a un fet que va ocorrer en el platja de Moncofa en aquell temps.


Aquesta comedia valenciana, fa ser el número 100 de la citada publicació.


Dades a tindre en compte:
Nostre teatro,  Arturo Moliner Valls

https://www.todocoleccion.net/app/buscador?from=ayuda&Bu=arturo+moliner+valls
Si algú vol alguna obreta encara les podria adquir en aquest portal d'internet.

No he pogut traure la biografia d'aquest Sr., si algú la te que ho fique en comentaris
Si que he sabut que era natural del nostre poble "Moncofa" i la familia tenia un forn.

Va editat mes de quorante sainets en valencià, en els que podem relacionar els següents:
Amor i creailles
El novio de la meua novia
Palometes
La mare fadrina
Pecat de dona


La víctima de l'orfandat
Lo que el fum s'emportà
Ciutadans, odieu la guerra

La Perla de Llevant : comedia valensiana, en un acte y en prosa  
Un Barber humit : choguet bilingüe, en un acte / oricinal 1932 
TEATRE VALENCIA PECAT DE DONA ARTURO MOLINER VALLS TEATRO FALLERO CABAÑAL 1948 
La victima de sa orfandad Arturo Moliner Assaig/dram Valencià 1 i prosa 2 dones i 5 homes 
Ciutadans, odieu la guerra Arturo Moliner Valls. Comèdia D Valencià 1 - prosa 2 dones i 6 homes
Qui pot més Arturo Moliner Choguet Valencià 1 i prosa 2 dones i 2 homes Valencia
Si vach ahí.. Arturo Moliner Sainet Valencià 1 i prosa 2 dones i 5 homes 
Nostre Teatro "L'honor dels pobres de Arturo Moliner Valls" estrenà el 25.07.1931

EL TEATRO POPULAR EN LA VALENCIA CAPITAL DE LA REPÚBLICA: TEATRO POPULAR / TEATRO AL PUEBLO José Vicente Peiró Barco

06.2016
Hemos recibido una gran sorpresa, ya sabemos más cosas de Arturo Moliner.
Hola buenos dias.
He leido que no teneis información de este señor y me he decidido ha escribiros.
Sí nació en Moncofar como bien decis y yo soy su nieta mayor.
Tengo muchas obras de él y os puedo ayudar en su biografia.
Nostre Teatro "L'honor dels pobres de Arturo Moliner Valls" estrenà el 25.07.1931
Os dejo mis datos por si quereis contactar conmigo.
De antemano gracias y un saludo.
M Amparo Moliner

1 de mayo de 2012

VICENT ESTEVE I NEBOT, UN BON MONCOFÍ


Sempre ha sigut un moncofí més, ha dedicat la seua vida a la política des de les files del PSOE en Moncofa i sempre ha defensat alló que ha cregut convenient, segons els seus principis en alló que ell creia que era lo millor en cada moment.

Des de aquestes línees, vullc recordar-lo com era, una persona del poble i pel poble, sempre era el mateix segons en el lloc que ha estat, dien-se Vicent o qualsevol altre tractament, ara quan era Diputat a les Corts Valencianes.

Aquesta nit després de deixar als companys preparant la festa de l'1 de maig, s'en va anar a dormir, i ja no tornarà, la vida li ha fet una mala jugà, 

Sols em que per dir-li  allà a on estigues, ADEU, AMIC VICENT.

2 de noviembre de 2011

ANTONIO MASIA ALCALDE DE MONCOFA 1980_



Fotografía de Maribel Masiá

Fue Alcalde de Moncofa.
1983–1987 Antonio Masiá PSPV-PSOE

9 de octubre de 2011

EL MONCOFÍ AVEL·LI CORMA REB L'ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Fotografia de la Web de la G.V.)

Un orgull per qualsevol moncofí el vore a AVEL·LI COMA, rebre l'alta distinció del premis del 9 d'Octubre de mans del President de la Generalitat, Alberto Fabra.

Per al "Mèrit Científic, ha sigut per al creador de l'Institut de Tecnologia Química, Avelino Corma Canós, que ha destacat pels seus catalitzadors per a processos químics." ...


Foto facilitada per Vicent Esteve.



Sols ens queda el FELICITAR, al bon amic, AVEL·LI CORMA, se ho mereix.

4 de octubre de 2011

ANTON NAVARRO "BARÍTONO" (1926-1999)


ANTÓN NAVARRO. Barítono.
Falleció en Madrid el 21 de abril de 1999. Había nacido en Burjasot (Valencia) en 1926. Desde muy joven formó su propia compañía, de la que fue el barítono titular, colocándose en una envidiable posición entre los barítonos de su tiempo. Compartió vida y escenario con la soprano Pilarín Alvarez. Cuando se retiró del teatro pasó a ser regidor de TVE.

La zarzuela webcindario día 21

Fué uno de los grandes precursores de la Zarzuela en Moncofa.



ÉSTA FOTO CORRESPONDE A LA WEB DE:
Rafael Castillejo