Siempre recordaremos a nuestro muy estimado amigo Batiste Alós, quien a demás de una excelente persona era un amente de la música de banda.
La FSMCV, y principalmente el Comité Provincial de Castellón ha querido hacer un recordatorio a la figura de "Batiste" quien era componente de dicha organización federal.
En la revista "MÚSICA Y PUEBLO" de la FSMCV, número 170 del mes de diciembre en su página 53 sale publicado el presente artículo, al cual nos asumimos en todas sus palabras.
EN EL CASO DE QUE NO LO PODAIS LEER CORRECTAMENTE, LO PUBLICO EN SU INTEGRIDAD, CON EL PERMISO DE LA FSMV
Batiste
Alós Ferrando (in memoriam): el meu últim sospir
Per: Comitè
Provincial de Castelló FSMCV
El passat mes de setembre, quant s’acabà l’estiu i
començava la tardor, en va deixar l’amic i company Batiste, President Comarcal
de la Plana Baixa
de la FSMCV i
President del SUM Santa Cecília de Moncofa.

Qui hem tingut la sort de conèixer-lo i gaudir de
la seva companya pensem que es pot catalogar com una bona persona; amant i
apassionat de la música, dels músics i de les bandes; entranyable, senzill,
carinyos,.... Persona estimada i volguda per els seus veïns i banda de Moncofa,
on ha deixat un vuit que ha fet que tothom es troba desolat. Persona amable,
sempre disposada a col·laborar en tots els temes relacionats amb les bandes de
música, pensem que ha deixat un gran legat tant com a President de la seva
banda com a President de la seva comarca.
El dia del soterrar, allí estàvem tots per donar
l’últim adéu a Batiste, per un costat la seva família, amics i veïns; per un
altre costat la seva família musical encapçalada per membres de la Junta Directiva de la FSMCV, tot el Comitè
Provincial de Castelló, ex-directius federals, presidents i juntes de la
comarca i província, directors i músics. Tancant la comitiva la seva benvolguda
banda de música, formada per músics del poble i d’altres pobles, tots amb
corbata negra en senyal de dol interpretant la marxa fúnebre “El meu últim
sospir”. El trasllat del fèretre a muscles des de sa casa fins l’església va
ser molt respectuós, amb un rigorós silenci i escoltant els sons de marxa
fúnebre; a l’entrada a l’església li esperaven les diferents banderes, amb
crespons negres, de les societats musicals de la comarca. La missa i posterior
condol, varem vorer el que la gent t’estimava, pots estar orgullós on estigues,
perquè tant la gent del poble com del mon musical han estat al teu costat. Per
finalitzar, el trasllat des de l’església fins al cementeri va ser molt emotiu,
amb tota la comitiva i la banda de música, fent una ultima parada en la seu
social del SUM Santa Cecília de Moncofa on s’interpreta per darrere vegada la
marxa fúnebre i acomiadarem, amb aplaudiments i plors, a una de les persones
més importants del nostre entorn, però estem orgullosos perquè sabem que una
part i una nota musical de cadascú de nosaltres s’han anat amb ell.
Sense pronunciar un “adéu” et diem fins sempre amb
un extracte d’una humil poesia:
De que hem
serveix derramar hui llàgrimes amb la teva mort,
si ahir hem
vares ajudar a omplir de somriures la meva vida.
Allí on estigues, amic, espera’ns perquè algun dia
tornarem assentar-nos per tal d’escoltar música de banda.
(Fotografia cedida por J.V. Manzana)
Muchas bandas y músicos de la provincia quisieron estar presentes, en el funeral en el ´"ultimo adiós a Batiste"
No hay comentarios:
Publicar un comentario