9 de mayo de 2011

ELS EVACUATS DE MONCOFA

Fotografía cedida per Miguel Angel Sanz
En la meitat de l'any 1938, en el mes de juny, les tropes de Fanco anaven arrimant-se prop del poble de Moncofa. El front de la guerra s'apropava; com a lloc clau de les tropes de Franco per avançar fins a València, Moncofa va ser un poble molt castigat, com també ho va ser Nules, clar les tropes enemigues estaven primerament en aquestes poblacions, el bombardejos eren constants i al final no van tindre més remei que anar-se'n de casa, ja que el front de la guerra, es va estabilitzar entre les dos poblacions, al voltant de la línea XYZ. Per a evitar el bombardejos ens refugiaren primerament, els moncofins en el camp, en les casetes, barraques, o en refugis que feren en les sèquies o a les voreres de les sènies per evitar ser vist i metrallats o bombardejats pels avions italians, (la pava) Com cada vegada era més insistent, al final van haver d'evacuar, abandonar el seu poble les seves pertinènces i a vore on anaven. Els camps abandonats, les cases van quedar tancades amb alguns secrets ocults, ja que algunes pertinences ocultes quedaren entre parets o en amagatalls per recuperar-les quan tornessin, no se sabia el temps que pogueren tardar i menys de com podrien tornar a veure la seva casa quan tornaren, si és que ho feren.
Aquesta foto l'he baixada d´internet pel seu significat (proyecto clío)
Entre plors i molta angoixa, prepararen els carros per anar-se'n, alguns podien portar els papers de l'Ajuntament com a evacuats, i altres sense ells prengueren el camí per anar un lloc més tranquil on pogueren viure amb no tant de perill per ells i els seus fills. Alguns familiar varen quedar-se al poble, els que no volgueren abandonar-ho tot, o els era igual, la majoria des de la carretera general veien de lluny les cases més altes, l'esglesia i el campanar que deixaven al darrere; alguns d'ells principalment als més menuts les llàgrimes els queien dels ulls de sentiment per impotència, "maleïda guerra". En alguns pobles quan passaven els ajudaven; altres passaven d'ells i inclós no eren ben rebuts, en papers o sense ells, eren els evacuats, els que deixavem el seu poble, el que fugien. Va ser un viatge bastant dur, una per el mal recebiment que tenien en alguns pobles per on passaven, en altres moments pels bombardejos, que pareixia que els seguien i per les inclemencies del temps i el dur del trajecte, els utillatjes en el carro, les persones a peu. Desprès d'aquesta breu introducció, em pregunte, on van fer cap el moncofins i moncofines que evacuaren del seu poble a conseqüencia de la Guerra Civil?
  • La Llosa
  • Almenara
  • Faura
  • Canet d'en Berenguer
  • València ciutat
  • Quesa
  • L'Olleria
  • Gavarda
  • Ontinyent ( ja que ens desplaçaren en la fàbrica de municions que hi havia en Moncofa)
  • Bocairent
  • El Puig
  • Utiel
  • Conca
  • Etc.

2 comentarios:

Unknown dijo...

Muchos estaban en Valencia ciudad, también me consta varias familias en Puçol. No puedo aportar más.

moncofa y sus tradiciones dijo...

Sería convenient si ho saveren dir el noms de les families.
Segons me varen dir ahir, en Gavarda hi havién més de 150 moncofins, i en Ontenient com a mínim uns altres tants si no eren més.